La valentia és dona i tremola com un flam


Acabo de veure el testimoni de la xef Ada Parellada a La Marató de TV3: asseguda en un sofà que sembla gegant per a la seva menudesa física -que no emocional- explica el que passà arran d’un transtorn mental transitori resolt. És cert que -tot i que diu tremolar com un flam pel que puguin pensar amics, coneguts i saludats- és la imatge de la fermesa i de la maduresa personal assolida després de la reflexió sobre la turmenta. N’ha après i molt perquè sols qui processa bé el dolor pot somriure mentre recorda les tenebres.

Cal ser valenta sobre manera per a explicar en públic les vivències de moments on et perds en la foscor, penso mentre un calfred em recorre l’esquena; potser perquè tots temem el que els altres en pensin, tenim una imatge, possiblement no ens agrada que algú ens titlli de febles, o de no recuperats de per vida o fins i tot qui s’empara en creences juedocristianes no eximeix de crítica, com si es tingués el cap clar en plena depressió…Però en el cas d’Ada Parellada, fer servir la seva projecció pública beneficia la causa per a desestigmatitzar la salut mental. Tant de bo tothom fos tan fort com ella i com el reguitzell de testimonis que han explicat la seva perquè normalitzariem el transtorn mental com tenim acceptada la hipertensió.

Escoltant-la, observant-la, he sentit admiració perquè cal ser una gran persona per a explicar en públic la cara negra de la situació. Cal haver-ho analitzat i paït, encara que els ulls es neguin per la barreja de dolor i penediment viscut. Com també és admirable tirar enrera en plena foscor i decidir no donar-se per vençuda per la malaltia. I és que -des del respecte a la decisió personal de posar punt i final a la pròpia existència- si alguna cosa tinc clara és que de vida sols en tenim una.

De fet, el que més m’interessa de La Marató -per sobre dels 9.022.147€ recaptats- són els testimonis de gent que lluita contra l’estigmatizació, sigui quina sigui la causa. Persones que, sense vergonya, diuen: a mi també m’ha passat. El valor no té altre nom ni cara que la de la dona menudeta que ens ha donat una lliçó d’humanitat i empatia des del sofà del plató de La Marató d’enguany.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.